Orlan
Com moltes de les seves coetànies, des
d'una perspectiva feminista tracta el tema de la identitat i la
representació, intentant qüestionar l'imaginari femení occidental
que la societat i sobretot les indústries, havien anat (i segueixen) construïnt. Des del començament de la seva carrera artística als anys
60 busca construïr identitats múltiples mitjançant
caracteritzacions diferents, normalment a partir de la seva pròpia
imatge. El salt diferenciatiu el provocà per accident a l'utilitzar
una eina del propi sistema per qüestionar-lo: la cirurgia
estètica.
Orlan és creadora del concepte propi el qual experimenta, el “self-hibridation”.
Preocupada principalment per la Identitat en un context millenial, entenent-lo com el capitalisme salvatge (individualisme, hipervisibilitat, hiperconnectivitat, tecnologia, consum i estètica), Orlan intenta definir la Identitat contemporània amb les eines característiques de la pròpia època. Malgrat ser una artista interdisciplinar, treballar tant materials analògics com d'animació 3D, el seu treball més característic, ressonat i actual és aquell on posa en pràctica aquesta “self-hibridation”; mitjançant la disciplina de la fotografia digital, la cirurgia estètica i les aplicacions gràfiques d'edició fotogràfica.
La seva reflexió envers la Identitat està basada en que la hiperconnectivitat i l'accés a la informació via la xarxa permeten a l'individu fer una recerca històrica que el defineix molt més enllà de la identitat categòrica (gènere, edat, sexe, lloc de naixement). Aquesta doncs s'hibrida, es fragmenta, a mesura que va recopilant trets de diferents cultures o societats amb les que se sent reconeguda. Exemplificant-ho d'una forma portada a l'extrem, Orlan se sotmet a operacions de cirurgia estètica en les que ajunta referències de cultures antigues o mitologies culturals. Després s'autorretrata i retoca les fotografies amb Photoshop, per fer-ne sèries amb una coherència estètica (fons, colors, i totes les distorsions a les que no arriba la cirurgia estètica).
D'aquesta manera, Orlan se'ns representa amb referències iconogràfiques antropològiques i històriques, en forma de tribus presentades en sèrie, les quals porta a la superfície del seu món interior.
Orlan és creadora del concepte propi el qual experimenta, el “self-hibridation”.
Preocupada principalment per la Identitat en un context millenial, entenent-lo com el capitalisme salvatge (individualisme, hipervisibilitat, hiperconnectivitat, tecnologia, consum i estètica), Orlan intenta definir la Identitat contemporània amb les eines característiques de la pròpia època. Malgrat ser una artista interdisciplinar, treballar tant materials analògics com d'animació 3D, el seu treball més característic, ressonat i actual és aquell on posa en pràctica aquesta “self-hibridation”; mitjançant la disciplina de la fotografia digital, la cirurgia estètica i les aplicacions gràfiques d'edició fotogràfica.
La seva reflexió envers la Identitat està basada en que la hiperconnectivitat i l'accés a la informació via la xarxa permeten a l'individu fer una recerca històrica que el defineix molt més enllà de la identitat categòrica (gènere, edat, sexe, lloc de naixement). Aquesta doncs s'hibrida, es fragmenta, a mesura que va recopilant trets de diferents cultures o societats amb les que se sent reconeguda. Exemplificant-ho d'una forma portada a l'extrem, Orlan se sotmet a operacions de cirurgia estètica en les que ajunta referències de cultures antigues o mitologies culturals. Després s'autorretrata i retoca les fotografies amb Photoshop, per fer-ne sèries amb una coherència estètica (fons, colors, i totes les distorsions a les que no arriba la cirurgia estètica).
D'aquesta manera, Orlan se'ns representa amb referències iconogràfiques antropològiques i històriques, en forma de tribus presentades en sèrie, les quals porta a la superfície del seu món interior.
pàgina web oficial
documental: "Carnal Art" (2001)
conferència: "la performance como gesto político" a la Biennal de Performance
extret de "omniprésence" (1993), retransmissió en directe d'una cirurgia estètica
documental: "Carnal Art" (2001)
conferència: "la performance como gesto político" a la Biennal de Performance
extret de "omniprésence" (1993), retransmissió en directe d'una cirurgia estètica
Comentarios
Publicar un comentario